El Partit Popular, també conegut com el Partit Populista o els populistes, era un partit polític agrària-populista als Estats Units. Durant uns anys, el 1892-96, va jugar un paper important com a força d'esquerres en la política nord-americana. Es va fusionar al Partit Democràtic el 1896; un petit romanent independent va sobreviure fins a 1908. Va obtenir el suport de camperols enutjats d'Occident i Sud i va operar a l'esquerra de la política nord-americana. Va ser molt crític amb el capitalisme, especialment els bancs i els ferrocarrils, i es va aliar amb el moviment obrer. Fundat el 1891, com a conseqüència del moviment populista, el Partit del Poble va assolir el seu punt màxim en les eleccions presidencials de 1892, quan el seu bitllet, format per James B. Weaver i James G. Field, va obtenir el 8,5% del vot popular i va portar a cinc (Colorado, Idaho, Kansas, Nevada i Dakota del Nord), i les eleccions de la Cambra de Representants de 1894, quan va assumir més del 10% dels vots. Construït sobre una coalició de petits agricultors de cotó blanc al sud (especialment Carolina del Nord, Alabama i Texas) i els productors de blat dur en els estats de Plains (especialment Kansas i Nebraska), els populistes van representar una forma de croada radical d'agrarisme i hostilitat a elits, ciutats, bancs, ferrocarrils i or. El partit, de vegades, es va aliar amb els sindicats del nord i els republicans del sud. En les eleccions presidencials de 1896, els populistes van recolzar al candidat a la candidatura presidencial demòcrata, William Jennings Bryan, afegint el seu propi vicepresident nominat. En unir-se als demòcrates, el Partit del Poble va perdre la seva identitat independent i es va assecar ràpidament. Els termes "populisme" i "populista" s'han utilitzat en els segles XX i XXI per descriure crides anti-elitistes contra interessos establerts o partits principals, referint-se tant a l'esquerra política com a la dreta. [Partit Demòcrata: Estats Units][Populisme][Política d'esquerres][Sindicat] |