Apartheid (pronunciació en anglès sud-africà: / 蓹 藞 p 蓱 藧 rte 瑟 d /; Afrikaans: [a 藞 part 搔 蓹 it]) era un sistema de segregació i discriminació racial institucionalitzada a Sud-àfrica entre 1948 i 1991. En termes generals, l'apartheid es va delinear en un petit apartheid, que va comportar la segregació de les instal·lacions públiques i els esdeveniments socials, i el gran apartheid, que va dictar oportunitats d'ocupació i ocupació per raça. Abans de la dècada de 1940, alguns apartats de l'apartheid ja havien sorgit sota la forma de regla de la minoria dels sud-africans blancs i la separació socialment forçada de sud-africans negres d'altres races, que es van estendre més tard per aprovar les lleis i el prorrateig de la terra. L'apartheid va ser adoptat com una política formal del govern sud-africà després de l'ascensió del Partit Nacional (NP) durant les eleccions generals del país de 1948.Un sistema codificat d'estratificació racial va començar a prendre forma a Sud-àfrica sota l'Imperi Holandès a la fi del segle XVIII, encara que la segregació informal va estar present molt abans, a causa de les divisions socials entre els colons holandesos i una població esclava creada i ètnicament diversa. Amb el ràpid creixement i la industrialització de la colònia del Cap Britànica al segle XIX, les polítiques i lleis racials es van tornar cada vegada més rígides. La legislació del Cap que discrimina específicament contra africans negres va començar a aparèixer poc abans de 1900. Les polítiques de les repúbliques de Boer també eren exclusivament racials; per exemple, la constitució de Transvaal prohibia la participació no blanca en l'església i l'estat.La primera llei de l'apartheid va ser la Llei de prohibició de matrimonis mixtos de 1949, seguida de prop per la Llei d'immoralitat de 1950, que va fer il·legal que la majoria dels ciutadans de Sud-àfrica es casessin o perseguissin relacions sexuals a través de les línies racials.La Llei de registre de població de 1950 va classificar a tots els sud-africans en un dels quatre grups racials basats en l'aparença, l'ascendència coneguda, l'estatus socioeconòmic i l'estil de vida cultural: "negre", "blanc", "acolorit" i "indi", els dos últims dels quals van incloure diverses subclassificacions. Els llocs de residència van ser determinats per la classificació racial. Des de 1960 fins a 1983, 3,5 milions de sud-africans no blancs van ser retirats de les seves llars i forçats a barris segregats, en una de les majors mudances massives de la història moderna. La majoria d'aquestes eliminacions específiques van ser destinades a restringir la població negra a deu denominades "tribus homeland", també conegudes com bantustans, quatre de les quals es van convertir en estats independentment nominals. El govern va anunciar que les persones reubicades perdrien la seva ciutadania sud-africana a mesura que van ser absorbides pels bantustans.L'apartheid va provocar una important oposició internacional i domèstica, que va provocar alguns dels moviments socials globals més influents del segle XX. Va ser objecte de condemna freqüent a les Nacions Unides i va provocar un extens canvi sobre armes i comerç a Sud-àfrica. Durant la dècada de 1970 i 1980, la resistència interna a l'apartheid es va fer cada vegada més militant, provocant brutal repressions per part de l'administració del Partit Nacional i la violència sectària prolongada que va deixar a milers de morts o en detenció. Algunes reformes del sistema de l'apartheid es van emprendre, incloent permetre la representació política indígena i acolorida al parlament, però aquestes mesures van fracassar a l'hora d'apaivagar la majoria dels grups activistes.Entre el 1987 i el 1993, el Partit Nacional va iniciar negociacions bilaterals amb el Congrés Nacional Africà, el principal moviment polític antipartheid, per acabar amb la segregació i la introducció de la majoria. El 1990, destacats dirigents de l'ANC, com Nelson Mandela, van ser alliberats de la detenció.La legislació de l'apartheid va ser abolida a mitjan 1991, pendent d'eleccions multirracionals establertes per a abril de 1994..
|