El correu electrònic d'Internet va ser dissenyat originalment per ASCII de 7 bits. La majoria del programari de correu electrònic és de 8 bits net però ha d'assumir que es comunicarà amb servidors de 7 bits i lectors de correu. L'estàndard MIME va introduir els especificadors de joc de caràcters i dues codificacions de transferència de contingut per permetre la transmissió de dades no ASCII: es pot imprimir per a la majoria de continguts de 7 bits amb alguns caràcters fora d'aquest rang i base64 per a dades binàries arbitràries. Les extensions 8BITMIME i BINARY es van introduir per permetre la transmissió de correu sense necessitat d'aquestes codificacions, però molts agents de transport de correu encara no els donen suport. En alguns països, coexisteixen diversos esquemes de codificació; com a resultat, de manera predeterminada, el missatge d'un alfabet no llatí apareix en forma no llegible (l'única excepció és la coincidència, quan el remitent i el receptor utilitzen el mateix esquema de codificació). Per tant, per als conjunts de caràcters internacionals, Unicode creix de popularitat.
|