Un antioxidant és una molècula que inhibeix l'oxidació d'altres molècules. L'oxidació és una reacció química que pot produir radicals lliures, donant lloc a reaccions en cadena que poden danyar les cèl·lules. Els antioxidants com els tioles o l'àcid ascòrbic (vitamina C) acaben amb aquestes reaccions en cadena. El terme "antioxidant" s'utilitza principalment per a dos grups diferents de substàncies: productes químics industrials que s'afegeixen als productes per prevenir l'oxidació i els productes químics naturals que es troben en els aliments i el teixit corporal que es diu que tenen efectes beneficiosos per a la salut. Per equilibrar l'estat oxidatiu, les plantes i els animals mantenen sistemes complexos d'antioxidants superposats, com el glutatió i els enzims (p. Ex. Catalasa i superòxid dismutasa) produïts internament o els antioxidants dietètics: vitamina A, vitamina C i vitamina E. Els suplements dietètics antioxidants no milloren la salut ni són efectius en la prevenció de malalties tal com mostren assaigs clínics aleatoris que inclouen suplements de betacarotè, vitamina A i vitamina E o en combinacions diferents que no tenen efectes sobre la mortalitat o el risc de càncer. La suplementació amb seleni o vitamina E no redueix el risc de patir malalties cardiovasculars. L'estrès oxidatiu pot considerar-se com una causa o conseqüència d'algunes malalties, una àrea de recerca que estimula el desenvolupament de fàrmacs per als compostos antioxidants per al seu ús com a teràpies potencials. Els antioxidants industrials tenen usos diversos, com ara conservants en aliments i cosmètics i com a inhibidors d'oxidació en combustibles. [Cèl·lula: biologia][Enzim] |